Serra va donar forma a Roi Soleil tot recuperant la idea original de mantenir Jean-Pierre Léaud, figura llegendària de la Nouvelle Vague francesa, en actitud moribunda i durant setmanes al hall del Centre Georges Pompidou de París. Ara, però, ho faria amb un actor diferent. L’obra, que en diversos llocs s’ha presentat com una instal·lació, porta fins al límit el joc de Serra orientat cap a la recerca d’una certa innocència en la gestualitat de l’actor. En fondre la performance i la instal·lació, a Roi Soleil, Serra ha creat “una bèstia minimalista” —tal com va dir un crític de cinema— banyada en llum de neó vermella.