L?organització i la lluita de CCOO que, com diu Joaquim Sempere en el pròleg, ?recull aquest llibre tan peculiar en què es combinen records personal i crònica col?lectiva per trenar un relat sobre uns anys clau de la història de Catalunya i Espanya?, va ser un procés d?empoderament col?lectiu de la gent treballadora a les fàbriques i centres de treball impulsat per militants comunistes i de l?obrerisme catòlic. Com la de tants altres immigrants, l?arribada del protagonista a Barcelona des de Lleida, el 1963, i les feines precàries amb què es va pagar els estudis descriu tota una època. El testimoni de com va aguantar les tortures a la comissaria de Via Laietana, el 1973, o la revelació de la cita clandestina que CCOO tenia el mateix any, el mateix dia, la mateixa tarda i al mateix lloc on van detenir Salvador Puig Antich són episodis frapants. Important és l?explicació del paper hegemònic del PSUC fins a la seva crisi interna, quan l?autor n?era un dirigent destacat. I èpica és la descripció de l?ampli abast de la protesta obrera en els anys finals del ranquisme i durant la transició: les grans vagues de